Com a professionals de lexperiència dusuari, la majoria de nosaltres hem treballat amb les 10 heurístiques o regles generals de Nielsen i Molich i les Vuit Regles dOr de Ben Shneiderman. Són principis de la interfície dusuari que hem daprendre i aplicar. Formen part del “paquet” de coneixements sobre la interacció persona-ordinador. Amb l’expansió del camp de la UX i la infiltració en molts aspectes de l’empresa, haurem d’abordar cada cop més el disseny de productes. Per això, sempre és útil aprendre altres disciplines del disseny.
Dieter Rams és un dissenyador industrial alemany que va ser responsable del disseny dels productes de consum de Braun durant molts anys. Fa uns 50 anys, en el seu afany per respondre a la pregunta “És el meu disseny un bon disseny?”, va desenvolupar els 10 principis del bon disseny, de vegades també coneguts com a 10 manaments. Resulta sorprenent comprovar la vigència d’aquests principis avui dia, fins al punt que els podríem sentir fins i tot més que llavors, quan Rams els va escriure.
Tant els productes de consum com la tecnologia han canviat enormement. Fins i tot l’estètica ha canviat considerablement i molts dels dissenys de Rams semblen antiquats per a la majoria de nosaltres, o moderns i “de moda” si ets un fan dels dissenys dels anys 60 i 70. Tot i tots aquests canvis, els manaments segueixen sent pautes valuoses per a qualsevol que treballi en el disseny, i no només per als dissenyadors industrials, sinó també per a tu, dissenyador de lexperiència de lusuari.
Segons Dieter Rams, el bon disseny:
1, És innovador
2, fa que un producte sigui útil
3, És estètic
4, Fa que un producte sigui comprensible
5, És discret
6, És honest
7, És durador
8, És minuciós fins a l’últim detall
9, És respectuós amb el medi ambient
10, Implica el menor disseny possible
Vegem-ne cadascun amb una mica més de detall
- El bon disseny és innovador. Les possibilitats d’innovació no estan, ni de bon tros, esgotades. El desenvolupament tecnològic sempre ofereix noves oportunitats per al disseny innovador. Però el disseny innovador sempre es desenvolupa juntament amb la tecnologia innovadora, i mai no pot ser un fi en si mateix.
- Un bon disseny fa que un producte sigui útil. Un producte es compra per ser utilitzat. Ha de satisfer certs criteris, no sols funcionals, sinó també psicològics i estètics. El bon disseny posa l’accent en la utilitat d’un producte i prescindeix de tot allò que el pugui desvirtuar.
- Un bon disseny és estètic. La qualitat estètica d’un producte és part integrant de la utilitat perquè els productes que utilitzem diàriament afecten la nostra persona i el nostre benestar. Però només els objectes ben executats poden ser bells.
Un bon disseny fa que un producte sigui entenedor. Aclareix lestructura del producte. Millor encara, podeu fer que el producte parli. En el millor dels casos, s’explica per ell mateix. - Un bon disseny és discret. Els productes que compleixen una funció són com a eines. No són objectes decoratius ni obres dart. Per tant, el disseny ha de ser neutral i mesurat, per deixar espai a l’autoexpressió de l’usuari.
- El bon disseny és honest. No fa que un producte sigui més innovador, potent o valuós del que és realment. No intenta manipular el consumidor amb promeses que no es poden complir.
- El bon disseny és durador. Evita estar a la moda i, per tant, mai no sembla antiquat. A diferència del disseny de moda, dura molts anys, fins i tot en la societat actual d’usar i llençar.
- El bon disseny és minuciós fins al darrer detall. Res no ha de ser arbitrari o deixar-se a l’atzar. La cura i la precisió en el procés de disseny demostren respecte per l’usuari.
- El bon disseny és respectuós amb el medi ambient. El disseny contribueix de manera important a la preservació del medi ambient. Conserva els recursos i minimitza la contaminació física i visual al llarg del cicle de vida del producte.
- El bon disseny és el menor disseny possible. Menys, però millor, perquè es concentra en els aspectes essencials i els productes no es carreguen amb allò no essencial. Tornar a la puresa, tornar a la simplicitat.
En el disseny de webs i aplicacions, estem envoltats d’aplicacions i programari de darrera generació. Per això, un perill comú és que innovem per innovar. Si busquem aplicacions meteorològiques, en trobarem una infinitat. Des de les que realment serveixen per a alguna cosa –per exemple, Umbrella– fins a les que se centren únicament en el disseny o en funcions que ningú realment necessita. Hauríem de pensar en els elements imprescindibles en aquest cas i anar amb compte amb la introducció de “delectadors” a no ser que estiguem segurs que són innovadors i serveixen per a un propòsit per als nostres usuaris.
Fins i tot a l’hora de dissenyar interfícies digitals, podem tenir en compte el manament de Rams i fer que els nostres dissenys web siguin útils:
Fent que sigui fàcil interactuar amb ells fins al punt que lusuari es delecti amb ells. Això és el gaudi de lusuari a través de la seva habilitació.
El nostre disseny ha de mostrar sempre a l’usuari quina és la seva funció, de manera que mai no hi hagi una bretxa entre allò que l’usuari percep que són les capacitats del disseny i el que realment són.
Dissenyar amb vista a guiar els nostres usuaris cap a les interaccions necessàries. Hem de fer que els botons semblin botons clicables i pensar en les interaccions positives i negatives. Pensa en els semàfors: el verd vol dir anar (positiu); el vermell significa aturar (negatiu).
No construir elements innecessaris als nostres dissenys. Recordeu la regla del 80/20 i penseu bé abans d’afegir cada element per evitar el desordre.
Per què estàs dissenyant? És un banc, on calen insígnies de seguretat i cadenats i l’ús d’una combinació de colors blaus sempre tranquil·litzadora? Feu que el vostre disseny reflecteixi el caràcter del propòsit del disseny i recordeu que, a l’escala entre l’enginyeria (funcionalitat sense estètica) i l’art (estètica sense funció), estem en una posició única: el disseny.
Un bon disseny pot parlar per si mateix, sense demanar a l’usuari que s’hi esforci gaire: mostrar és millor que explicar. Si un usuari pot deduir intuïtivament el que ha de fer amb el teu disseny, és un as! Si has de redactar instruccions perquè interactuï amb ell, no és tan bo. En el teu disseny, pensa en el següent: pots reduir la càrrega cognitiva de l’usuari perquè el disseny ja hagi pensat i tot el que hagi de fer sigui seguir-li el corrent i interactuar?
Sí, estem dissenyant per a l’àmbit digital, així que tenim un repte que els productes mecànics no tenien. Si es mira un assecador de cabells, es pot saber de seguida què cal fer. Mirar el disseny duna web o una aplicació requereix una major inversió mental. Sempre que puguem fer que els nostres dissenys siguin comprensibles i flueixin de manera que els nostres usuaris puguin interactuar de forma eficient, hi ha una gran possibilitat que ens estalviem generar frustració a l’usuari.
Segurament això ens soni quant a com dissenyem perquè l’usuari pugui maniobrar la seva creativitat en el disseny. El disseny digital ofereix molt despai per a lexpressió. Per això, hem de dissenyar amb una estructura adequada. Prenguem com a exemple Facebook i MySpace; el primer s’ha convertit en un retaule en què ens oblidem de la forma i ens centrem en el contingut: allò que diem de les nostres vides. MySpace no tenia aquesta estructura miraculosa.
Els dissenyadors podem quedar atrapats de vegades. El disseny digital és un retaule abstracte i sabem que sovint hem de facilitar els conceptes als nostres usuaris. Per exemple, el punt d‟avantatge d‟aplicar el skeuomorfisme pot portar a un model mental erroni per al‟usuari; un que podria impedir recuperar errors o convertir-se en un usuari més avançat. Per tant, sempre hem de considerar totes les cares de la moneda i triar lopció que sigui millor per a lusuari.
Hem de ser especialment curosos per evitar que els nostres dissenys siguin posats al munt dels “vells”. La primera manera d’evitar-ho és assegurar-te que el teu producte/servei serveix per a alguna cosa, com hem vist amb els principis anteriors. A més, també pots intentar
Preparar els nostres dissenys per al futur mantenint-los adaptables. No et tanquis en suposicions sobre “noves maneres d’avançar”.
Mantenir una estètica neutra al disseny. Per exemple, cal tenir en compte el text nítid i clar (que sempre serà llegible) davant dels tipus de lletra juganers que semblen “cool”. Fixa’t en la lletra de les portades dels llibres de ficció pulp dels anys 70… són antiquades, no?
La web és un mitjà viu. S’actualitza constantment. Per això, com més fàcil sigui mantenir el teu disseny, més probable serà que sobrevisqui als nous dispositius. Això vol dir tornar al bàsic i estar atent a les femelles i els cargols del disseny. Sí, ens referim a repassar l’HTML per estar preparats pel que ens ofereix el futur.
Això és crucial per a nosaltres en el disseny de webs i aplicacions. Cada detall ha de tenir el seu pes en el camí per assolir la millor UX. Per tant, pensa a cada detall. Res no pot semblar una ocurrència tardana, inclosa la pantalla “Vas oblidar la contrasenya? Les alertes derror són un altre aspecte a tenir en compte. Quan es personalitza un disseny per anar més enllà i tranquil·litzar l’usuari? Durant la càrrega, es mostra a la pàgina un rellotge de sorra que gira, un missatge, una bonica animació o… es deixa tot estèril i blanc, deixant els usuaris amb el dubte?
Observar la petjada de carboni és rellevant per dissenyar. Pot semblar còmic, però els clics que fan els usuaris i la quantitat de temps que passen als dispositius electrònics sumen.
Si imaginem que Internet és com el món, anem per bon camí. Pensa com pots dissenyar amb impacte i no omplir Internet de pàgines innecessàries. Aquest minimalisme sagrat de “menys és més” arriba a una altra dimensió en aquesta nota.
La frase característica de Rams podria ser: “Menys, però millor”. La simplicitat en el disseny de webs i aplicacions, igual que en el disseny mecànic, és l’objectiu final per ajudar els usuaris a l’era digital. Internet és saturat de dissenys amb molts elements. Això ens pot donar la confiança que podem superar els competidors que no saben el que estan fent malament, però segueix havent-hi un punt en què molts usuaris desconfien d’Internet perquè dominen els llocs sobredissenyats. Menys és més, però “menys pensat” significa “millor”. Fer bons dissenys vol dir fer-los senzills; fer grans dissenys significa centrar-se només en allò essencial. No cal deixar de banda els adorns.
El que cal saber
Els 10 manaments de Dieter Rams són la prova del seu enfocament minimalista i funcional del disseny, però, més que això, són la prova de la seva postura professional. Per això, podem fer fàcilment d’aquests principis els nostres valors, la nostra filosofia de com ha de ser el disseny –per tant, el disseny UX– de qualsevol producte o servei.
Un petit exemple de com són de rellevants les seves idees és el mite del mòbil que “mòbil=menys”. Cada cop que percebis aquesta opinió, pots respondre: “exactament, menys però millor”. Estem segurs que en llegir els principis han vingut al cap molts més exemples.
El desembre del 1976, va pronunciar un discurs a Nova York sobre el seu treball de disseny a Vitsoe. Vet aquí els paràgrafs inicials:
“Senyores i senyors, el disseny és un tema molt popular avui dia. No és estrany perquè, davant de la creixent competència, el disseny és sovint l’única diferenciació del producte que és realment perceptible per al comprador.
Estic convençut que un disseny ben pensat és decisiu per a la qualitat del producte. Un producte mal dissenyat no només és més lleig que un de ben dissenyat, sinó que té menys valor i utilitat. El pitjor de tot plegat és que pot resultar intrusiu.
El dissenyador que vulgui aconseguir un bon disseny no s’ha de considerar un artista que, segons el gust i l’estètica, es limita a vestir els productes amb una peça d’última hora.
El dissenyador ha de ser el gestaltingenieur o enginyer creatiu. Sintetitza el producte acabat a partir dels diferents elements que componen el disseny. El seu treball és en gran mesura racional, cosa que significa que les decisions estètiques estan justificades per la comprensió de la finalitat del producte”.
Potser no va esmentar l’experiència de l’usuari com a tal, però totes les idees destil·len la mateixa filosofia i valors. Fins i tot aleshores, el disseny era gairebé l’únic mitjà per a la diferenciació del producte. Això continua sent molt cert avui dia. Com ell assenyalava, nosaltres, com a dissenyadors, hem de ser enginyers creatius que resolguin les necessitats de la gent i respectin els 10 principis:
El bon disseny és innovador. El bon disseny ha de ser útil. El bon disseny és estètic. El bon disseny fa que un producte sigui entenedor. El bon disseny és honest. El bon disseny és discret. El bon disseny és durador. El bon disseny és coherent a cada detall. El bon disseny és respectuós amb el medi ambient. I, per últim, però no menys important, el bon disseny és el menor disseny possible.
Encara estem sorpresos per la saviesa dels seus manaments. Si no ho està, torneu a llegir-lo.
