El Carpaccio
La curiosa història de l’carpaccio:
“Corre l’any 1950 i estem a Venècia . El famós hostaler Giuseppe Cipriani , ha de preparar un plat especial per a la seva amiga, la comtessa Amalia Nani Monicego. Resulta que a la dona li han prohibit menjar carn cuinada però en cap cas troba desitjable menjar carn crua. És un repte per al gran Cipriani.
I és així com crea un plat de carn de bou, tallat en filets finíssims i amanit amb vinagreta de tocs àcids. És un plat que a el mateix Cipriani li recorda als colors intensos usats per Vittore Carpaccio , famós pintor venecià de el segle XV i per això decideix utilitzar el seu nom per definir la recent creació gastronòmica en honor a pintor.
A la comtessa li va agradar molt el plat preparat per Cipriani i, des d’aquell moment, es va difondre a tot Itàlia i al món sencer. Des de llavors, fins avui a les nostres taules.
Ingredients:
-Filetes de vedella molt fins 400gr
-Rúcula 100gr
-Formatge pamesano 100gr
Per a l’emulsió de llimona:
-Suc de llimona 70gr
-sal + pebre
-Oli d’oliva verge extra
En primer lloc emusionar el suc de llimona amb l’oli d’oliva. salpebrar
Col · locar en un plat els filets de vedella tallat molt fi. Per sobre o per sota una capa de ruca fresca. Tirar fines encenalls de formatge parmesà per sobre i un toc (a gust) de l’emulsionat de llimona. Li dóna un toc de cítric que li queda bé a la carn i la cou una mica. Si no agrada el toc a llimona es pot posar unes gotes de vinagre balsàmic. Escampar uns grans de sal i pebre i un bon raig d’oli d’oliva extra verge. Que vagi de gust!
